Avui és 25 d'abril. I com cada any, aquest dia, no és un qualsevol per a les valencianes i valencians. Per a tots aquells que s'estimen la llengua, el valencià, i els que s'estimen la terra i la cultura, de la mateixa manera que l'estime jo.
Veritablement, molta de la joventut d'avui en dia no comprén quin dia és el d'avui, i no se n'adonen del que varem perdre aquell 25 d'ABRIL DE 1707. Aquell dia varem perdre molt més que una batalla, però actualment continuem lluitant per intentar algun dia aconseguir el que volem.
Els valencians i valencianes passàrem a la història, i hui, com cada any commemorem aquella batalla, i continuarem fent-ho sempre per allò que no hem aconseguit fins ara:
LA NOSTRA LLIBERTAT, la de ser persones, la de ser VALENCIANS !
Aquell 25 d'abril de 1707
a Almansa, perguerem
contra els botiflers
més que una batalla.
Hui, commemorem,
com cada any
aquella batalla perduda, tots els valencians.
I mai deixarem de lluitar
pel nostre futur,
per allò que estimem,
pels nostres ideals
per la història encara present.
Totes i tots volem aconseguir ser lliures,
viure sense haver de mantindre
aquella família rica,
aquells que s'enrecoren de València,
i la mantenen amb pobresa,
i ens mantenen amb pobresa.
I , borrar de la història
aquells, que rebutgen la nostra llengua
i que pensen que no serveix de res parlar
si no és en castellà.
I que importa anomenar-la valencià que català?,
un conflicte ben gran,
van aconseguir, rivalitzar
la societat, la ciutat
però no podran mai amb els nostres ideals,
derrocar la llibertat.
SOM I SEREM.
