Allò que un dia pots perdre per equivocació i et dones compte que vols recuperar..

És hora,  ara, és hora de partir,
hauríem de fugir
i tornar al nostre origen.

Ens equivocàrem, potser,
però ara hem tornat
amb necessitat d'estar amb ells.

I clar, ací sempre estaran
els pares, amics i avantpassats.

Hauríem d'explicar-los tot el que hem passat
i ha passat en tant de temps,
però, primer, caldrà  que ens escolten
per explicar-los-ho bé.

Esperem que ens donen la benvinguda
amb els braços ben oberts.

En cas que no ho facen.
ho haurem d'entendre,
però no callarem, mai callarem
i lluitarem per allò que volem.

Decidir canviar de vida.

He decidit canviar de vida,
he decidit ser la meua pròpia guia.

L'any que ve, tot canviarà,
uns cap ací, altres cap allà,
ens distanciarem,
i potser, un poc més, valorarem el que teníem ací.

Allí, a València, retrobaré antigues amistats,
i tornaré a estar com a casa, amb els meus.

Ara, ja per fi he pogut començar el meu canvi,
he oblidat l'estrés, i he començat a centrar-me
en coses que són importants, veritablement.

Espere poder adaptar-me ràpidament,
i ser com sóc ara. I poder oblidar-me
d'aquells que sols els importe pel profit,
pels favors, pels calés..

Bona nit,  companyes,companys

Professores i professors ,

amigues i amics,  estimats!

M’agradaria que totes i tots

Tancareu els ulls i, recordareu

Aquells moments viscuts,

Els que per dintre ens fan plorar,

Ens fan riure,

Ens aporten sensacions boniques o  nostàlgiques.

M’agradaria, tornar a aquell primer dia,

Aquell principi, on totes i tots

Alumnat i professors

Ens vàrem unir.

Per bé, o per mal, mai se sap.

Alguns hem estat tota la vida junts,

D’altres sols tres o quatre anys

Però és ací on s’inicia un principi  de vertaderes amistats.

I les anècdotes? Que em dieu?

En són moltes, massa diria jo

Recordeu; ‘’tot pot estar dins de tot’’,

‘’màquina avant ‘’,

Aquestes són dos d’elles

No haurem anat a la neu,

Però hem viscut experiències

A Àustria, a Eivissa o París, fins i tot

Cada classe, cada instant al vostre costat,

Hem viscut el nostre 2n de batxillerat,

Un poc trist i pesat

Però, molts diuen ‘’ tots ho hem passat’’

I així és,  tots  hem rist per mil motius

I sempre acompanyats de pressió, de tensió fins i tot de vegades de passió

Hem aconseguit plorar, ja per alegria  o tristesa,

Per enyorança o tendresa.

Potser no ha sigut el millor batxiller que heu tingut, professors,

Però, nosaltres no hem pogut fer més,

Així i tot, molts hem aconseguit el propòsit,

Altres,  potser no, però des d’ací

Els animem a acabar aquest camí

I arribar al principi de l’altre.

I fins hui, i fins ací hem arribat,

Tot s’ha acabat,

Tot comença  de nou,

El selectiu i un altre  meravellós estiu.

I sapigueu, Totes i tots,

Que l’any que ve, encara que ens separem

I Per diferents camins anem

Sempre quedareu ací dins,

Sempre us recordaré

I gaudirem recordant

Aquestos anys, que ja han passat

I  caurem i ens alçarem

I caurem i ens tornarem  a alçar,

I aprendrem que hem de gaudir del present,

Dels vells amics, dels que sempre tindrem al nostre costat.

GRÀCIES.

Perdoneu la meua absència, he  estat molt liada amb examens i continue estant-ho, però ara no puc abandonar el blog així que encara que siga  publicaré  antics poemes.
Espere que vos agrade aquest,  va dedicat a una persona molt important per a mí ja que es un exemple a seguir.

Aquesta vida, sols  he tingut una persona

que m’ha ensenyat a entendre, mitjançant, la seua situació

la vida.

És ella,

Un exemple de dona treballadora

I lluitadora,

Encara que ara siga ja massa vella.

Cada setmana,

Cada diumenge,

Vaig a veure-la

Amb l’esperança de la setmana següent,

Veure-la millor,

Veure-la un cop més.

És el millor exemple

Que tinc per valorar la vida,

Com diu el tòpic carpe diem,

Aprofita el dia

El temps

Cada moment amb la teua gent, amb la família

Cada moment de la vida.

Espere que vos agrade. FINS PROMPTE!!

El 25 d'abril, més que història, més que la història d'un país

''Més que la història d'un país''

Avui és 25 d'abril. I com cada any, aquest dia, no és un qualsevol per a les valencianes i valencians. Per a tots aquells que s'estimen la llengua, el valencià, i els que s'estimen la terra i la cultura, de la mateixa manera que l'estime jo. 

Veritablement, molta de la joventut d'avui en dia no comprén quin dia és el d'avui, i no se n'adonen del  que varem perdre aquell 25 d'ABRIL DE 1707.  Aquell dia varem perdre molt més que una batalla, però actualment continuem lluitant per intentar algun dia aconseguir el que  volem.

Els valencians i valencianes  passàrem a la història, i hui, com cada any commemorem aquella batalla, i continuarem fent-ho sempre per allò que no hem aconseguit fins ara: 

LA NOSTRA LLIBERTAT, la de ser persones, la de ser VALENCIANS !

Aquell 25 d'abril de 1707

a Almansa, perguerem

contra els botiflers

més que una batalla.

Hui, commemorem,

com cada any

aquella batalla perduda, tots els valencians.

I mai deixarem de lluitar

pel nostre futur,

per allò que estimem,

pels nostres ideals

per la història encara present.

Totes i tots volem aconseguir ser lliures,

viure sense  haver de mantindre

aquella família rica,

aquells que s'enrecoren de València,

i la mantenen amb pobresa,

i ens mantenen amb pobresa.

I , borrar de la història

aquells, que rebutgen la nostra llengua

i que pensen que no serveix de res parlar

si no és en castellà.

I que importa anomenar-la valencià que català?,

un conflicte ben gran,

van aconseguir, rivalitzar

la societat, la ciutat

però no podran mai amb els nostres ideals,

derrocar la llibertat.

SOM I SEREM. 

ELS SENTIMENTS: L'AMOR (V)

AQUELL DIA QUE SEMPRE RECORDAREM.

Els sentiments més profunds,

des del meu cor..

fins a tu.

Dessitjar tornar-te a veure 

i aconseguir, veure't.

De camí, fins on estaves 

tremolant-me les cames,

pensant en tu,

en coses boniques,

en somnis no creibles

i sentir bategar el cor 

tant fort...

Quasi caiguent-me llagrimes,

la il.lusió.

Sentia que et necessitava

fins que vaig arribar, 

vas arribar.

Parlar i parlar..

Estar al teu costat,

un cop més, tots dos abraçats.

Acariciant-nos,

mutuament,

tot, passant tan lentament..

Veure't somriure,

i jo somrient, també.

Pensar en blanc,

ni en tu,ni en mi,

ni en res.

Besar-te,

i besar-me,

i així durant una hora

i una altra,

durant una estona ben llarga.

Escoltar, el vent del carrer,

passar la gent

i nosaltres dos tant contens.

No voler-te dir Adeu,

fins que va arribar 

el teu acomiadament.

I, així, un final feliç

o potser trist

va arribar.

No direm que es un final,

no serà l'últim final.

Mai aconseguirem,

oblidar-nos 

l'un de l'altre,

jo de tu, 

tu de mi,

mai aconseguirem

oblidar-nos

mutuament.

Vull aconseguir que t'importe, 

tant com tu m'importes,

i que em veges més enllà de la foscor.

Que somnies en mi,

cada nit,

i que sempre recordes

aquells moments,

on junts,

varem fer món, 

siguerem tu i jo.

                                                                                                 COMPREN-ME!..

EL MEU GERMÀ, JOAN (I)

''EL MEU GERMÀ, QUE AVUI FA ANYS''

Un 31 de març,

com hui, però fa 26 anys,

va nàixer Joan,

el meu germà gran.

Ell és el que m'ha ensenyat a cuidar

les coses que tinc, i a lluitar

per allò que algun dia vaig perdre,

o vull aconseguir.

M'ha ensenyat a estimar els que 

d'alguna forma m'estimen també.

És l'únic que m'ha demostrat que 

les coses materials, no servixen per res, i que

és preferible

una imatge o un bes.

A més, m'ha fet comprendre

que a la vida 

                                   hem de valorar 

                                     els petits detalls.

Recorde que de menuts ens riem,

                      però com tots els germans discutiem .

      Ara, que som grans, no discutim sinó que, aprofitem el poc temps que podem estar junts 

  per parlar del passat,

    del present 

    o del futur.

A pesar que, ens llevem huit anys,

saps que, jo sempre estaré ahí,

al teu costat.

Espere que, hui, dia trenta-u

disfrutes, com ningú.

Ja que aquest dia, és molt especial

per nosaltres i però sobretot,

per tu.

Encara que no estigues ací, 

sé que celebraràs 

els teus 26 anys 

amb ells, 

amb la teua gent

Gràcies per ensenyar-me totes les coses que m'has ensenyat. Per ajudar-me en tot el que m'ha ajudat.

I per ser com eres a la vida.

Per ajudar-me a que m'alce cada dia. Per fer d'una cosa avorrida i senzilla,

una cosa divertida.

                                                                       Gràcies Joan.

                            MOLTES FELICITATS , 

MOLTES FELICITATS, 

MOLTES FE-LI-CI-TA-AATS

PER QUÈ AVUI FAS MOLTS ANYS.

LES BELLES ARTS (I)

''LA MILLOR AMIGA DE QUALSEVOL PERSONA''

La dolçaina, més que una afició.

Sempre anuncien ''aquesta cançó és la de l'any'',

però jo no tinc això massa clar.

 Ja que, depenent de l'estat d'ànim de la persona,

es necessita, sentir un estil de música, que la companya com si fora

sa germana o sa doctora.

És necessari estar sempre acompanyat 

d'aquesta gran amiga

la que mai t'abandona.I fa 

que l'escoltes i que et sengues bé

cada moment.

Per això mateix, has de confiar amb la música, 

que sempre estarà al teu costat.

Per això mateix, diem que la música 

és la teua millor amiga. 

Aquest poema parla d'una de les belles arts que ens acompanya cada dia, allà on vages. Avui en dia ,la música és molt important, perquè tant a les festivitats, com a cada moment del dia la tenim present. I, al hi haure tanta varietat,  en cada instant tu pots triar aquell tipus de música que vols escoltar, tot depenent de l'estat d'à nim de cada persona. Però, sempre trobaràs l'estil o la cançó que necessites per a cada instant, encara que sí que es veritat que   normalment  escoltes un estil o estils de música.

Per a mí, la dolçaina igual com la guitarra clàssica són molt importants, igual com escriure poesia o la fotografia, ja que són algunes dels meus hobbies i per mitjà d'ells em puc expressar, i això, és una  manera de sentir-me millor.

LA NOSTRA AMIGA, LA MÚSICA. 

ELS SOMNIS (I)

''UNA XIQUETA ABANDONADA.''


Hi ha persones que per certes circumstàncies no poden fer-se càrrec dels seus fills o filles, i aquest és un tema actual, ara més en temps de crisi, encara que no hi ha molta gent que ho faça, hi ha d'altra que si que ho fa.
Doncs bé, aquest poema  tracta d'una xiqueta que va ser abandonada, que afortunadament una bona persona la va agafar, i la va cuidar durant tota la seua vida com si fos sa mare.


És titula ''EL SOMNI D'UNA XIQUETA ABANDONADA'' pel simple fet que tots els xiquets i xiquetes necessitem als pares, i més, aquesta en concret, que tenia dies, i estava al carrer. I gràcies a eixa família que la va cuidar, la xiqueta va tindre vida.


És com tornar a nèixer!

Una nit, vaig veure una xiqueta vestida,

tota tapada, dins d'un bressol, com si fos una nina.

La vaig agafar, cuidadosament, al braç

i me la vaig endur a casa

molt sufocada i tremolant.

Des d'aquell dia , 

aquella bonica xiqueta

va tindre vida.

La seua primera paraula,

i el seu primer somriure o els seus primers plors

els recorde com si fos aquell mateix instant.

No comprenc, com la varen deixar allà a terra

sola, amb el perill de que algun desgraciat l'agafara.
Potser, els seus pares no podien fer-se càrrec d'ella

i per això, l'allunyaren de casa.

Crec que vaig fer bé,

en agafar-la

i cuidar-la,

des d'aquell temps,

fins ara.

Ja que ara, aquella magnífica xiqueta s'ha fet gran, 

i ara sap, correctament, llegir, escoltar i fins i tot parlar.

I gràcies a això, junt a la meua família

comparteix la vida

i és la que ens dóna alegria, cada dia. 

ELS SENTIMENTS: LA IL.LUSIÓ (I)

''NO DEIXES QUE NINGÚ ET LLEVE LA IL.LUSIÓ.''

El temps, la companyia i la música

feien que estagueres alegre.

Feien que estagueres somrient

però sabíem que no estaves bé.

Per un xicot, tan especial com ell,

és normal patir tant? L'amor a aquesta edat

és com pedra, paper,tisora

o jugar a l'amagatall. Qui sap?

Les dones som complicades,

potser per això mateix, no comprenem els homes

per la seua senzillesa i 

per dir tan indirectament les coses.

I tot això, junt a la vostra llunyania,

fa que es complique el dia a dia

a més, des de quan no saps res d'ell?

-des de que ell em va llevar l'il.lusió de s'aber alguna cosa més.

Doncs, saps que la il.lusió per alguna cosa

ningú té per que llevar-te-la, i menys ell

que no saps res, de res.

De vegades, val la pena sentir-te bé

que no malament,  per alguna cosa que per aconseguir-la

no pots fer res. 

Almenys, somrient, aconseguiràs sentir-te bé

i és millor preocupar-te per allò que en un futur i present 

té  sentit, perquè sinò, potser estigues perdent el temps.

EL TEMPS: LES ESTACIONS DE L'ANY, LA PRIMAVERA(I)

''LA PRIMAVERA LA SANG ALTERA''







Avui, un nou dia,

avui, entrem en una nova estació de l'any, 

possiblement la més bonica,

la més plujosa i  la més acolorida.

Com bé sabem, és 21 de març

no hauriem de notar el canvi d'estació

però, avui de sobte està plovent 

com no ho feia des de fa temps.

La pluja és una de les particularitats d'aquesta època de l'any, 

i aquest fenomen junt a la diversitat de colors 

fan que paresca una tendra flor. 

I aquestes particularitats es reflecteixen als nostres anímics estats.

Ara, la gent està més activa, 

més carinyosa i més sentimental.

Més contenta i més passaional,

i tot això ho farà la primavera?

Si realment hem de fer cas

al que diu  el tradicional refrany,

tota aquesta actitud positiva 

que ara ens acompanya

és  causada per aquesta estació de l'any.

I com bé diu, el refrany

''la primavera la sang altera''.

Per això, jovent d'ací i d'allà

caldrà dir, que nosaltres 

estem a aquesta primavera, 

la primavera de la vida.

ELS SENTIMENTS: L'AMISTAT (II)

''AMISTATS VERTADERES..''


Com ja vaig dir en el seu moment, en aquesta vida hi ha amistats, però hi ha amistats que són passatgeres i d'altres que perduren durant molt de temps. I aquestes amistats són les vertaderes, ja que passe el que passe, sempre estan ahi per ajudar-te i veure't somriure en els pitjors moments.


Jo, com tots, tenim companys, coneguts i amics. Però em senc afortunada perquè amigues com les que tinc a Picanya, en tinc poques, i durant molts, molts anys m'han demostrat  que he de valorar-me pel que sóc, i no pel que diga la gent que no em coneix realment. I m'han ajudat sempre i continuen fent-ho malgrat la distància. I m'agradaria passar més temps en elles però saben que  estic en un any fotut i que sempre que puc vaig a vore-les. I ho comprenen, però saben perfectament que d'elles no em puc, ni em podré oblidar mai.

Diuen que totes les persones que formen part de la teua vida

estan sempre al teu costat,

si es que realment, alguna vegada de debó, tan estimat.

I per molt lluny o prop que visquen 

ara, igual com abans et recorden .

Aquestes falles han sigut un altre moment al vostre costat, 

han sigut estranyes però,

també espectaculars.

No han sigut com l'any passat

que entre traques, mojitos i cassalles 

anàvem tirant.

Enguany, més dispersades.

Enguany, diferent gent 

però els tres o quatre dies

amb vosaltres dos, continuament.

És un element que sempre està als nostres moments

les rises, la bona companyia i  tot un conjunt d’històries

que com sempre t’alegren el dia.

I de tots eixos moments, penses que t’agradaria viure’ls sempre

amb elles, amb les que  et fan sentir bé.

Amb  les que el tenen al fons del seu cor

igual com les tinc jo.

I sabeu, són eixes quatre o cinc persones,

que encara que ha anat passant el temps,

i ha augmentat la distància.

Jo sé que les voldré cada dia més.

I sapieu que passe el que passe

al vostre costat estaré per ajudar-vos, fins l’ultim moment.

ELS SENTIMENTS: L'AMOR (IV)

''Aquelles coses  que sempre ens uniran ..''




Un dia per casualitat ens trobàrem,

en aquell lloc on ens retrobarem no fa massa.

Aquella nit, tan bonica, tan preciosa i tan extranya

la varem passar junts, agafats de la mà i respirant-se, com allò que no passa.

És un record, però no un record més, sinò el nostre.

Des de presentar-nos mutuament, i parlar com mai.

Des d'agafar-te de la mà  i besar-te lentament, 

fins mirar-te i olorar-te eternament.

I quan vaig saber que tu no senties, el mateix que jo sent per tu,

no em vaig desanimar, però crec que passat tot aquest temps

t'has oblidat de mi i de les nostres coses sense saber ni com ni perquè.  

Ho sent  si et vaig mentir, quan et vaig dir que no ho passaria mal per tu 

però he intentat oblidar-te. El problema és que sent l'olor del teu perfum 

i  veig mitjançant els teus grans ulls aquell somriure  magnífic

que en tot aquest temps no he pogut oblidar.

La nostra història, que aquell dia va començar , encara no s'ha acabat.
Però, fa massa temps que no sé si estàs bé. I per estar-ho jo també

recorde mitjançant la nostra cançó  tots aquells temps i moments

que vaig passar al teu costat, que  varem passar tu i jo abraçats.

SENSACIONS (II)

''Inexplicablement explicable..''

No es la primera vegada que em passa
però si, d'aquesta horrosa manera.
No poder ni respirar,
sentir-te el que no eres, plorar i plorar.


Ara, estimada amiga Mireia,
t'entenc.Sé pel que estaves passant,
però compren-me,
fins que una no passa per una situació com aquesta
no sap el que és, ni el que deixa de ser.


No ixiria del llit, ni de la meua habitació, ni de casa,
no parlaria amb ningú, ni escoltaria res del que em diuen.
Però sé que si em quede a casa, i no em relacione ni amb els pares
encara estaré pijor.


Per això gràcies a algunes persones com tu, a totes les amigues
que m'heu ajudat, animat, abraçat..
Sé que no deixareu que caiga fins al fons
i fareu una vegada més  puje fins dalt de tot.


Les úniques coses que en aquestos moments em fan sentir bé
són passejar per la muntanya, escriure, fer fotografies a coses abstractes
i estar sola, però sobretot pensar, i pensar.
I recordar moments que em facen somriure encara que siga per dintre.


La veritat és que no dessitjaria que ningú passara per ahí
però molts passen per situacions així.


Jo espere estar bé i continuar amb la meua il·lusió.
Riu-re'm, com ho faig sempre, avoltes sense raó.






...  11-3-12   DIA DE LA VALLDIGNA 

EXPERIÈNCIES: UN ANY MÉS (II)

 
PER MOLTS ANYS


Sabies que eres una amiga molt especial,
important i essencial?
Que per la nostra llunyania
totes aquelles coses que jo puga recordar
no tornaran  a ser igual?


Doncs jo m'enrecorde  sempre
de quan tu reies i cantaves
i feies bogeries
quan erem tres inseparables.
I ara, m'algrat les distàncies
i circumstàncies
estem dividides.


Mai vaig estar d'acord amb eixa separació
ni per una part, ni per altra
però ho vaig respectar
i ara sóc amiga per igual.
Per això, vull que sàpies que et necessite
ara i cada dia, al meu costat


Perquè m'has fet disfrutar de tot allò que ja és passat.
Perquè sempre em feies ser important
i  he aprés moltissim de tu, dels teus consells,
que fins i tot ara encara els sé.


Tenim moltes coses bones en comú,
la fotografia ens uneix com ningú
encara que per mitjà de l'escriptura
també puga  referir-me a tu.


Ja que m'agrada escriure
i no puc felicitar-te d'una manera més original
t'escric aquestos versos  que sé que sempre recordaràs.


Jo avui et dic PER MOLTS ANYS
i encara que no haja estat al teu costat
saps que sempre seré la teua sombra
allà on vages, i faces el que faces.