Hi ha persones que per certes circumstàncies no poden fer-se càrrec dels seus fills o filles, i aquest és un tema actual, ara més en temps de crisi, encara que no hi ha molta gent que ho faça, hi ha d'altra que si que ho fa.
Doncs bé, aquest poema tracta d'una xiqueta que va ser abandonada, que afortunadament una bona persona la va agafar, i la va cuidar durant tota la seua vida com si fos sa mare.
És titula ''EL SOMNI D'UNA XIQUETA ABANDONADA'' pel simple fet que tots els xiquets i xiquetes necessitem als pares, i més, aquesta en concret, que tenia dies, i estava al carrer. I gràcies a eixa família que la va cuidar, la xiqueta va tindre vida.
És com tornar a nèixer!
Una nit, vaig veure una xiqueta vestida,
tota tapada, dins d'un bressol, com si fos una nina.
La vaig agafar, cuidadosament, al braç
i me la vaig endur a casa
molt sufocada i tremolant.
Des d'aquell dia ,
aquella bonica xiqueta
va tindre vida.
La seua primera paraula,
i el seu primer somriure o els seus primers plors
els recorde com si fos aquell mateix instant.
No comprenc, com la varen deixar allà a terra
sola, amb el perill de que algun desgraciat l'agafara.
Potser, els seus pares no podien fer-se càrrec d'ella
Potser, els seus pares no podien fer-se càrrec d'ella
i per això, l'allunyaren de casa.
Crec que vaig fer bé,
en agafar-la
i cuidar-la,
des d'aquell temps,
fins ara.
Ja que ara, aquella magnífica xiqueta s'ha fet gran,
i ara sap, correctament, llegir, escoltar i fins i tot parlar.
I gràcies a això, junt a la meua família
comparteix la vida
i és la que ens dóna alegria, cada dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada