AQUELL DIA QUE SEMPRE RECORDAREM.
Els sentiments més profunds,
des del meu cor..
fins a tu.
Dessitjar tornar-te a veure
i aconseguir, veure't.
De camí, fins on estaves
tremolant-me les cames,
pensant en tu,
en coses boniques,
en somnis no creibles
i sentir bategar el cor
tant fort...
Quasi caiguent-me llagrimes,
la il.lusió.
Sentia que et necessitava
fins que vaig arribar,
vas arribar.
Parlar i parlar..
Estar al teu costat,
un cop més, tots dos abraçats.
Acariciant-nos,
mutuament,
tot, passant tan lentament..
Veure't somriure,
i jo somrient, també.
Pensar en blanc,
ni en tu,ni en mi,
ni en res.
Besar-te,
i besar-me,
i així durant una hora
i una altra,
durant una estona ben llarga.
Escoltar, el vent del carrer,
passar la gent
i nosaltres dos tant contens.
No voler-te dir Adeu,
fins que va arribar
el teu acomiadament.
I, així, un final feliç
o potser trist
va arribar.
No direm que es un final,
no serà l'últim final.
Mai aconseguirem,
oblidar-nos
l'un de l'altre,
jo de tu,
tu de mi,
mai aconseguirem
oblidar-nos
mutuament.
Vull aconseguir que t'importe,
tant com tu m'importes,
i que em veges més enllà de la foscor.
Que somnies en mi,
cada nit,
i que sempre recordes
aquells moments,
on junts,
varem fer món,
siguerem tu i jo.
COMPREN-ME!..
