divendres, 24 de febrer del 2012

EXPERIÈNCIES: UN ANY MÉS (II)

 
PER MOLTS ANYS


Sabies que eres una amiga molt especial,
important i essencial?
Que per la nostra llunyania
totes aquelles coses que jo puga recordar
no tornaran  a ser igual?


Doncs jo m'enrecorde  sempre
de quan tu reies i cantaves
i feies bogeries
quan erem tres inseparables.
I ara, m'algrat les distàncies
i circumstàncies
estem dividides.


Mai vaig estar d'acord amb eixa separació
ni per una part, ni per altra
però ho vaig respectar
i ara sóc amiga per igual.
Per això, vull que sàpies que et necessite
ara i cada dia, al meu costat


Perquè m'has fet disfrutar de tot allò que ja és passat.
Perquè sempre em feies ser important
i  he aprés moltissim de tu, dels teus consells,
que fins i tot ara encara els sé.


Tenim moltes coses bones en comú,
la fotografia ens uneix com ningú
encara que per mitjà de l'escriptura
també puga  referir-me a tu.


Ja que m'agrada escriure
i no puc felicitar-te d'una manera més original
t'escric aquestos versos  que sé que sempre recordaràs.


Jo avui et dic PER MOLTS ANYS
i encara que no haja estat al teu costat
saps que sempre seré la teua sombra
allà on vages, i faces el que faces.

ELS SENTIMENTS: L'AMOR (IV)

''Dessitjaria que es parés el temps.''


Ja feia temps que no escrivia res,
em sentia sola, o no em sentia.
M'agradaria que parlarem més
i així, potser tot igual seria, potser canviaria


Potser el millor seria esborrar-te del present i del passat
però, per a mi això, és prou complicat
i encara que no puga demostrar-te massa
seguiré fins sempre  per tu lluitant, fins el final.


I una alegria em dones quan et veig
o simplement quan parle amb tu, i et sent.
I normalment no pare de riure, és normal
ja que quan estic prop de tu
una sensació sent jo molt gran.


Quan parle amb tu, estic somrient
quan et veig altra vegada, em sent feliç
quan estic amb tu desitjaria que es parés el temps
però, quan te'n vas, no hi puc fer més.


Sé que quan llisgues aquestos versos, aquestes línies
no et faran sentir res,
però espere que et pares a pensar, i comprengues que
jo no sé si podré estar així un dia més.
Sense tu un dia més.



dissabte, 18 de febrer del 2012

EXPERIÈNCIES: UN ANY MÉS (I)

''ELS MEUS 18 ANYS''


Avui, en motiu del meu aniversari,
recorde moments inoblidables,
aquells que et marquen
a la vida,passe el que el passe.


Primerament, amistats de l'ESCOLA GAVINA.
Sempre, m'enrecordaré dels noms i cognoms.
De cadascú, que formaven aquella gran família
i altres coses, que formaven un meravellós món.


Cada activitat, un moment
cada excursió, un record
cada foto que veig
una alegria que no es perd.


També, els de l'AUSIÀS,
on discutíem per tonteries,
s'ha de reconeixer que erem xiquets
però ara són melanconies.


El viatge a la neu,
on grans anècdones ens van passar
i són d'aquelles que, qui pot no recordar?


A l'ENRIC VALOR vaig arribar
on ens vam mesclar,
vaig fer noves amistats
intenses, per sempre,i d'altres, ja van acabar.


Dos viatges, que vam fer
el segon millor que el primer
però tot està present,
cada persona i moment.


Després d'això, una decepció vaig agafar molt gran
Vindre a Simat a viure, ara, ja no em sap mal
Ací sóc la mateixa , amb noves amistats i nous companys.


Encara que a aquelles persones que he anomenat en clau
sempre les tinc present, ací o arreu.


En tercer d'ESO vaig entrar,
i d'ahí tinc bons records.
A l'IES LA VALLDIGNA l'any primer,
no va estar gens malament.


En quart, el millor de tot fou París
ja que anàrem molts amics
i cada foto que veig d'allí
és com si estaguerem en el moment, allí mateix.


Van ser els primers anys de l'ESO
ací, on jo al final
em vaig aconstumar
sense oblidar-me d'aquelles altres amistats.


Després, el viatge a BRIGHTON,
 vaig coneixer persones
 d'arreu d'el mon
que encara continue parlant amb elles.


També, festes de BARX
on allí ens ho passem sempre bé.
Amb aquelles que s'emborratxen
i no saben perquè.


Vaig continuar estudiant,
1er de BATXILLERAT,
on moltes de les persones
que continuen encara
són d'aquells que es diuen, AMICS


El viatge a MAUTHAUSEN, fou com viatjar amb el temps,
on vestuari, escenari i papers vam saber protagonitzar,
Gent d'arreu del món, ens vam reunir allà
per recordar i commemorar a aquells que lluitaven per la LLIBERTAT.


Un gran estiu vaig passar,
la meua primera Acampada Jove
on moltes persones, concretament, Júlia i Fran
vaig coneixer treballant.


A més, enguany
estic al carrer on em vaig criar
on Jordi , Amèlia i Neus
continuen sent importnats.


Finalment, el darrer setembre,
2n de BATXILLERAT,
vaig començar  a estudiar
 i molt contenta
per parts d'uns i d'altres, intentare jo acabar.


Recordaré, aquest cap d'any
que al FESTIVERN vaig anar
on vam compartir rises, bona companyia,
fins i tot ballar.


També m'agradaria anomenar
a aquells amics que sempre m'han ajudat
fins i tot en els pitjor moments
ells m'han aconsellat.


Avui, fa 18 anys  vaig nàixer.
Era un preciós dia de carnestoltes,
que avui mateix, pots vore tots els xiquets i xiquetes
disfressats, pegant voltes


Avui  18 de febrer, 18 anys faig
i per casualitat, és carnestoltes
i com cada any tots em diuen
MOLTES FELICITATS!!




Gràcies

dijous, 16 de febrer del 2012

ELS SENTIMENTS: L'AMISTAT (I)

''AQUELLS QUE EM CABEN EN ELS 5 DITS DE LA MÀ''







Diuen que tens tants amics com dits a la mà,
d'arreu del món, d'ací  i d'allà.
Però són persones que et fan somriure cada dia
ja estigues mal o potser, més que divertida.

Són aquelles que et demanen ajuda, 
i tu, sense pensart-ho ni un segon
les ajudes com si foren la família,
com si foren ta vida.

I, és clar que crec en l'amistat,
per què sense ells jo no sé que seria, que faria. 

Però no entenc a aquells qui diuen que són amics meus
i que es passen el dia malparlant de mi a les esquenes,
com si fos jo tan imporant
que no pogueren ni deixar-me en pau.

I menys encara, a aquelles que intenten burlar-se de mi o d'altres,
ja que cadascú és com és i si no t'agrada millor t'aguantes.

I, sé que tinc amics, amics de veritat, 
potser en siguen cinc o,potser, en tinga més. 
L'important  no és la quantitat
sinó la qualitat.

Però el que menys m'agrada de tot
es que algun inútil es crega superior,
i desprècie a altra gent
com si,..ell fos molt diferent.

M'alegre molt de passar dies sencers en alguns de vosaltres, 
encara que a d'altres, sincerament, vos trobe moltissim a faltar, 
però tranquils que aniré a vore-vos prompte
i així, parlar fins l'eternitat.


Recorda-ho, els amics estan al teu costat
potser no des de sempre, però si fins el dia que ..
I ells durant eixe temps,
t'apreciaran i animaran, com ningú abans.

La vida no està feta per a plorar, sinò per a riure,
està feta per triomfar i viure les batalles guanyades
i això, és el que cada dia o nit, jo intente escriure
en cada vers, i paraula, junt al meu somriure.




dimecres, 15 de febrer del 2012

SENSACIONS. (I)

''INCOMPRENSIBLE I EXTRANYA''


 



Em trobe dins d'una sensació incomprensible i extranya.
Crec jo que ell quan em va dir que no m'il.lusionara,
va fer que tota la meua il.lusió
caiguera del cel, a terra.

Així ,es com un altre cop vaig perdre les il.lusions,
les d'estar enamorada 
i sentirme estimada.


Però sé que en el fons del meu cor tinc eixa il.lusió
que espere que brolle quan algú 
que deveritat em comprenga i em faça feliç,
i que aquesta isca d'ahí  dins

Que vols que et diga?  Que vols que senta per tu?
Si es que no sé com més explicar-te que
necessite que  m'ajudes i m'aprecies més 
que m'estimes com no ho has fet.


Ho sent, ara tinc un embolic al cap 
que ningú mai sabrà ni com, ni que he de fer
O un o l'altre, ho reconec
Però qui? i perquè?


Supose que em quedaré sola
amb el d'esig de que m'abraces
i amb l'esperança d'estar amb tu.
D'estar amb tu, sempre amb tu.


ELS SENTIMENTS: LA CONFUSIÓ (II)

''LA CONFUSIÓ''




Moltes vegades confonem els sentiments. O simplement  ens pensem que una cosa bonica te l'han dedicada, encara que  realment no està escrita per a tu. I  que passa, quan et diuen que no estava dedicada a tu? Doncs que voldries tornar enrere i fer com si això no haguera passat. Et comprenc, jo també he passat per situacions semblants, i segurament la majoria de gent, però no passa res. Tu tranquil que jo no sóc d'eixes persones que s'esglaien per que li hagen dit les coses tal i com són, i sense romanços. Però enten-me no són coses que et diuen tots els dies i em vas sorprendre, em vaig sorprendre. Però com sempre dic, preferisc saber-ho, que m'ho diguen clar i així decidir, que no, que em diguen les coses indirectament.




Pense que no estic preparada per començar res
Ja que, no sempre tot divertit és,
I, la veritat ara mateix necessite centrar-me , em comprens?


I si creus que el teu tren sols passarà una vegada,
jo crec que hi haura més trens, potser, fins i tot, massa
I sé que potser m'arrepentisca , després,
Potser, però ara no crec.


És més, un dia de sobte
em dius que vols compartir
alguna cosa més amb mi
i jo pense que potser no, o potser si.


Per a tu supose que es senzill,
però per a mi t'assegure que
d'això res..


Ai si tu sapieres..
Potser comprendries més coses de les que comprens
I així.. va ocorrer
un dia, i  supose que algun  altre més




Pense que val la pena arrisacar-se sempre, i si perds alguna cosa doncs mala sort. Però també pots guanyar-ne una o moltes. Si t'arrisques guanyes alguna cosa més que el valor de dir les coses. I si no t'arrisques? Més bé ets un covard.

dimarts, 14 de febrer del 2012

EL TEMPS (I)

''RECTIFICAR ÉS DE SAVIS''




Hui no vaig a parlar d'amor, o potser sí, però em centraré més en que és l'esforç.


L'esforç de cada dia fa que em senga bé. Jo sé que molta gent pensa que 2n de batxiller és molt fàcil o que és més fàcil del que és, però  també sé que una persona únicament pot aprovar o traure nota, en l'esforç del dia a dia.  I això que ens diuen des de ben menuts, ara et dones compte de que realment es deveres.


He canviat molt, per a bé, ja que  he aprés que he d'esforçar-me i aprofitar el temps que tinc. Perquè com diu el refrany EL TEMPS ÉS OR.




Sempre estàs a temps de rectificar els teus errors però quan abans millor.

diumenge, 12 de febrer del 2012

ELS SENTIMENTS: L'AMOR (III)

''UN GENIAL AMIC ENAMORAT''


Acabant-se ja el diumenge, abans de gitar-me i començar a llegir Guadalajara, el cos com cada vegada que escric , ara em demana també que escriga.

Avui, no parlaré dels amors i tampoc dels amics en general, sinó que em centraré en un amic, perquè sé que em necessita i per a mi és una ''obligació'' ajudar sempre que puc als meus amics.

Jo sé que no et puc ajudar tant com una persona que haja passat per la mateixa o pareguda situació, i jo no sóc una d'aquestes persones, però així i tot saps que com sempre he fet t'aconsellaré i des del meu punt de vista et diré el que pense des del fons del meu cor.

Espere que aquest poema que aquestes línies et facen pensar, reflexionar i sobretot valorar-te com eres i així sentir-te millor.


Des de la vertadera amistat
et dic sincerament, amic meu
que no estigues malament
si es per ella o si fós per ell.

Jo sé el que he passat,
i sé que tots possiblement
potser ho passem, 
però, espere que no siga igual.

És necessari sentir-te mal?
Potser si que ho és..
sobretot per rectificar
i no tornar a caure un cop més.

Ara saps que en l'amor i en l'amistat 
no és tot perfecte, 
no és tot com hauria de ser
però així és la vida, la nostra realitat.

Vull tornar-te a vore, ja
però en un somriure 
que vaja d'orella a orella 
com ho feies abans.

I si no estas bé, 
i em necessites, 
ara, demà o el més que ve
tranquil que ja saps on estaré.


I finalment, et diu que
jo en compte d'estar malament
aprendria d'aquesta experiència 
que tan mal vos ha fet.




Espere sincerament que tot açò et servisca d'experiència i que no torne a passar-te ni a tu ni a ningú perquè ja saps que ningú és mereix passar per on heu passat.I també m'agradaria que aquestes paraules et servisquen d'ajuda. ÀNIM i a SEGUIR ENDAVANT!  


dissabte, 11 de febrer del 2012

ELS SENTIMENS: LA CONFUSIÓ (I)



''ÉS AMISTAT? ÉS AMOR?''






L'amistat.

Moltes vegades confonem els sentiments, sobretot l'amor i l'amistat, són molt pareguts però hem de recoeixer que no són iguals. Avui, és un bon dia per parlar de què és l'amistat i quina és aquesta diferència que hi ha entre aquest sentiment i l'amor..

He de dir també que sempre creiem que moltes persones són amigues nostres, però moltes d'aquestes persones realment en alguna ocasió demostren no ser UNS VERTADERS AMICS.  He de reconeixer que jo tinc vertaders amics que sé que sempre m'ajudaran en tot, però també sé d'altres que jo pensava que ho eren i que m'han demostrat al llarg del temps que no ho són.

Doncs aquest poema,  va dedicat a aquestos dos sentiments i als vertaders amics. El vaig escriure eldia 31 de gener per a la classe de filosofia, bé..vos deixe que gaudiu de llegir-lo.


És amor? És amistat?

Allò que un dia va començar
i que hui en dia res ha acabat.
Allò que molt indefinit és,
i ni tu ni jo sabem perquè.


Res serà igual del que era abans,molt abans,
i creus que haurem de pensar en anar per diferents camins,
o, preferiries que tots dos en seguirem un?
o, que ni a tu ni a mi ens separés ningú?

Doncs, aclarix-te tu primer,
per jo després fer-ho també.
Confia'm tot allò que no li hages confia't a cap persona,
Si tan dius que m'aprecies, perquè no ho demostres cada dia, com a mi sola?


Estimar? Que es per a tu estimar?
Es alguna cosa indefinida que en una persona molt ens fa pensar,
Es recordar tot moment amb ella i potser, finalment, plorar
Es estar sola, trista, o potser amb algú
i sentir-te volguda per tu.


I l'amistat? Que es per a tu l'amistat?
És mai millor dit
un altre sentiment,inevitable, grandiós i indefinit
Que sense que aquest estigués
ningú es sentiria bé


Hui en dia, em senc afortunada
perquè gràcies vosaltres, amics meus
he sabut caure
però sempre alçar-me.



Gràcies.


11-2-12

divendres, 10 de febrer del 2012

EL TEMPS: ELS DIES DE LA SETMANA. (I)

''EN DIVENDRES  FAVES TENDRES''


Per fí és divendres.  I com diu la cançó dels dies de la setmana
En divendres faves tendres..
Aquestos dos poemes els he escrit hui en classe  de literatura universal, compreneu-me acabava un examen feia uns minuts, que per cert m'ha ixit prou bé..




1.


En classe estic,
escoltant com qui llig,
com qui pensa,
com qui fa un sospir.


I no puc deixar de pensar,
mentre els meus companys lligen
el que ens va passar
aquella nit d'hivern.


I pensaràs que sóc il.lusa,
i sí pot ser ho siga
però m'he donat compter que des d'aquell dia..


Ja, ja n'hi ha prou
ja no puc més.
Necessite que sàpies el perquè de l'enginy
i així, més tranquil.la estaré fins el fi.




2.


I que vols, que et torne a parlar?
doncs, jo no vull, no vull.
Jo mai podré comprendre't, ser com tu...
I, és més, això ja va passar.


No et mereixes res,
ni de mi, ni de ningú,
és més,
no em meresc estar malament per tu


I açò..
i allò..
massa coses
massa pauses.


I jo em vaig cansar d'estar malament
sense sentit
sense mèrit
I cada vegada més, ara, visc feliçment.




 Espere que passeu molt bon cap de setmana.


10- 2-12

dijous, 9 de febrer del 2012

ELS SENTIMENTS: L'AMOR (II)



''SOMRIENT PER TU''




Com cada dia , i nit
cada instant perdut, pensant en tu, tot dormit
Avui, continue somrient per tu
per mi,


Com cada dia, quan torne de classe,
com cada nit abans de gitar-me,
Pense que quan podré tornar-te a veure.
I quan podré tornar a estimar-te.




Avui, estic contenta, és més contentíssima.


9-2-12

dimecres, 8 de febrer del 2012

ELS SENTIMENTS: L'AMOR (I)



''PER MITJÀ DE LES PARAULES I LES MIRADES''


Sí, sóc una principiant poetessa que encara que no escric grans poemes,  
n'escric que ja n'és prou.
M'agradaria que s'hem fera tan senzilla la vida, com escriure. Però tots sabem que la vida té la seua complicació....



Per mitjà de les paraules i les mirades,
els gestos i les pauses
algú pot percebre d'altra persona 
un sentiment que mai l'abandona.


D'aquell dia recordaré tot moment
d'aquelles paraules soles les nostres pauses 
d'aquella careta.. simplement el teu grandiós somriure 
I d'avui, res en concret, perquè et tinc present.




Un poema curt .. però  intens , molt intens.



...dimecres 8 de febrer de 2012