''Dessitjaria que es parés el temps.''
Ja feia temps que no escrivia res,
em sentia sola, o no em sentia.
M'agradaria que parlarem més
i així, potser tot igual seria, potser canviaria
Potser el millor seria esborrar-te del present i del passat
però, per a mi això, és prou complicat
i encara que no puga demostrar-te massa
seguiré fins sempre per tu lluitant, fins el final.
I una alegria em dones quan et veig
o simplement quan parle amb tu, i et sent.
I normalment no pare de riure, és normal
ja que quan estic prop de tu
una sensació sent jo molt gran.
Quan parle amb tu, estic somrient
quan et veig altra vegada, em sent feliç
quan estic amb tu desitjaria que es parés el temps
però, quan te'n vas, no hi puc fer més.
Sé que quan llisgues aquestos versos, aquestes línies
no et faran sentir res,
però espere que et pares a pensar, i comprengues que
jo no sé si podré estar així un dia més.
Sense tu un dia més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada