Em trobe dins d'una sensació incomprensible i extranya.
Crec jo que ell quan em va dir que no m'il.lusionara,
va fer que tota la meua il.lusió
caiguera del cel, a terra.
Així ,es com un altre cop vaig perdre les il.lusions,
les d'estar enamorada
i sentirme estimada.
Però sé que en el fons del meu cor tinc eixa il.lusió
que espere que brolle quan algú
que deveritat em comprenga i em faça feliç,
i que aquesta isca d'ahí dins
Que vols que et diga? Que vols que senta per tu?
Si es que no sé com més explicar-te que
necessite que m'ajudes i m'aprecies més
que m'estimes com no ho has fet.
Ho sent, ara tinc un embolic al cap
que ningú mai sabrà ni com, ni que he de fer
O un o l'altre, ho reconec
Però qui? i perquè?
Supose que em quedaré sola
amb el d'esig de que m'abraces
i amb l'esperança d'estar amb tu.
D'estar amb tu, sempre amb tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada