ELS SENTIMENTS: L'AMOR (III)

''UN GENIAL AMIC ENAMORAT''


Acabant-se ja el diumenge, abans de gitar-me i començar a llegir Guadalajara, el cos com cada vegada que escric , ara em demana també que escriga.

Avui, no parlaré dels amors i tampoc dels amics en general, sinó que em centraré en un amic, perquè sé que em necessita i per a mi és una ''obligació'' ajudar sempre que puc als meus amics.

Jo sé que no et puc ajudar tant com una persona que haja passat per la mateixa o pareguda situació, i jo no sóc una d'aquestes persones, però així i tot saps que com sempre he fet t'aconsellaré i des del meu punt de vista et diré el que pense des del fons del meu cor.

Espere que aquest poema que aquestes línies et facen pensar, reflexionar i sobretot valorar-te com eres i així sentir-te millor.

Des de la vertadera amistat

et dic sincerament, amic meu

que no estigues malament

si es per ella o si fós per ell.

Jo sé el que he passat,

i sé que tots possiblement

potser ho passem, 

però, espere que no siga igual.

És necessari sentir-te mal?

Potser si que ho és..

sobretot per rectificar

i no tornar a caure un cop més.

Ara saps que en l'amor i en l'amistat 

no és tot perfecte, 

no és tot com hauria de ser

però així és la vida, la nostra realitat.

Vull tornar-te a vore, ja

però en un somriure 

que vaja d'orella a orella 

com ho feies abans.

I si no estas bé, 

i em necessites, 

ara, demà o el més que ve

tranquil que ja saps on estaré.

I finalment, et diu que

jo en compte d'estar malament

aprendria d'aquesta experiència 

que tan mal vos ha fet.

Espere sincerament que tot açò et servisca d'experiència i que no torne a passar-te ni a tu ni a ningú perquè ja saps que ningú és mereix passar per on heu passat.I també m'agradaria que aquestes paraules et servisquen d'ajuda. ÀNIM i a SEGUIR ENDAVANT!