EL MEU GERMÀ, JOAN (I)

''EL MEU GERMÀ, QUE AVUI FA ANYS''

Un 31 de març,

com hui, però fa 26 anys,

va nàixer Joan,

el meu germà gran.

Ell és el que m'ha ensenyat a cuidar

les coses que tinc, i a lluitar

per allò que algun dia vaig perdre,

o vull aconseguir.

M'ha ensenyat a estimar els que 

d'alguna forma m'estimen també.

És l'únic que m'ha demostrat que 

les coses materials, no servixen per res, i que

és preferible

una imatge o un bes.

A més, m'ha fet comprendre

que a la vida 

                                   hem de valorar 

                                     els petits detalls.

Recorde que de menuts ens riem,

                      però com tots els germans discutiem .

      Ara, que som grans, no discutim sinó que, aprofitem el poc temps que podem estar junts 

  per parlar del passat,

    del present 

    o del futur.

A pesar que, ens llevem huit anys,

saps que, jo sempre estaré ahí,

al teu costat.

Espere que, hui, dia trenta-u

disfrutes, com ningú.

Ja que aquest dia, és molt especial

per nosaltres i però sobretot,

per tu.

Encara que no estigues ací, 

sé que celebraràs 

els teus 26 anys 

amb ells, 

amb la teua gent

Gràcies per ensenyar-me totes les coses que m'has ensenyat. Per ajudar-me en tot el que m'ha ajudat.

I per ser com eres a la vida.

Per ajudar-me a que m'alce cada dia. Per fer d'una cosa avorrida i senzilla,

una cosa divertida.

                                                                       Gràcies Joan.

                            MOLTES FELICITATS , 

MOLTES FELICITATS, 

MOLTES FE-LI-CI-TA-AATS

PER QUÈ AVUI FAS MOLTS ANYS.

LES BELLES ARTS (I)

''LA MILLOR AMIGA DE QUALSEVOL PERSONA''

La dolçaina, més que una afició.

Sempre anuncien ''aquesta cançó és la de l'any'',

però jo no tinc això massa clar.

 Ja que, depenent de l'estat d'ànim de la persona,

es necessita, sentir un estil de música, que la companya com si fora

sa germana o sa doctora.

És necessari estar sempre acompanyat 

d'aquesta gran amiga

la que mai t'abandona.I fa 

que l'escoltes i que et sengues bé

cada moment.

Per això mateix, has de confiar amb la música, 

que sempre estarà al teu costat.

Per això mateix, diem que la música 

és la teua millor amiga. 

Aquest poema parla d'una de les belles arts que ens acompanya cada dia, allà on vages. Avui en dia ,la música és molt important, perquè tant a les festivitats, com a cada moment del dia la tenim present. I, al hi haure tanta varietat,  en cada instant tu pots triar aquell tipus de música que vols escoltar, tot depenent de l'estat d'à nim de cada persona. Però, sempre trobaràs l'estil o la cançó que necessites per a cada instant, encara que sí que es veritat que   normalment  escoltes un estil o estils de música.

Per a mí, la dolçaina igual com la guitarra clàssica són molt importants, igual com escriure poesia o la fotografia, ja que són algunes dels meus hobbies i per mitjà d'ells em puc expressar, i això, és una  manera de sentir-me millor.

LA NOSTRA AMIGA, LA MÚSICA. 

ELS SOMNIS (I)

''UNA XIQUETA ABANDONADA.''


Hi ha persones que per certes circumstàncies no poden fer-se càrrec dels seus fills o filles, i aquest és un tema actual, ara més en temps de crisi, encara que no hi ha molta gent que ho faça, hi ha d'altra que si que ho fa.
Doncs bé, aquest poema  tracta d'una xiqueta que va ser abandonada, que afortunadament una bona persona la va agafar, i la va cuidar durant tota la seua vida com si fos sa mare.


És titula ''EL SOMNI D'UNA XIQUETA ABANDONADA'' pel simple fet que tots els xiquets i xiquetes necessitem als pares, i més, aquesta en concret, que tenia dies, i estava al carrer. I gràcies a eixa família que la va cuidar, la xiqueta va tindre vida.


És com tornar a nèixer!

Una nit, vaig veure una xiqueta vestida,

tota tapada, dins d'un bressol, com si fos una nina.

La vaig agafar, cuidadosament, al braç

i me la vaig endur a casa

molt sufocada i tremolant.

Des d'aquell dia , 

aquella bonica xiqueta

va tindre vida.

La seua primera paraula,

i el seu primer somriure o els seus primers plors

els recorde com si fos aquell mateix instant.

No comprenc, com la varen deixar allà a terra

sola, amb el perill de que algun desgraciat l'agafara.
Potser, els seus pares no podien fer-se càrrec d'ella

i per això, l'allunyaren de casa.

Crec que vaig fer bé,

en agafar-la

i cuidar-la,

des d'aquell temps,

fins ara.

Ja que ara, aquella magnífica xiqueta s'ha fet gran, 

i ara sap, correctament, llegir, escoltar i fins i tot parlar.

I gràcies a això, junt a la meua família

comparteix la vida

i és la que ens dóna alegria, cada dia. 

ELS SENTIMENTS: LA IL.LUSIÓ (I)

''NO DEIXES QUE NINGÚ ET LLEVE LA IL.LUSIÓ.''

El temps, la companyia i la música

feien que estagueres alegre.

Feien que estagueres somrient

però sabíem que no estaves bé.

Per un xicot, tan especial com ell,

és normal patir tant? L'amor a aquesta edat

és com pedra, paper,tisora

o jugar a l'amagatall. Qui sap?

Les dones som complicades,

potser per això mateix, no comprenem els homes

per la seua senzillesa i 

per dir tan indirectament les coses.

I tot això, junt a la vostra llunyania,

fa que es complique el dia a dia

a més, des de quan no saps res d'ell?

-des de que ell em va llevar l'il.lusió de s'aber alguna cosa més.

Doncs, saps que la il.lusió per alguna cosa

ningú té per que llevar-te-la, i menys ell

que no saps res, de res.

De vegades, val la pena sentir-te bé

que no malament,  per alguna cosa que per aconseguir-la

no pots fer res. 

Almenys, somrient, aconseguiràs sentir-te bé

i és millor preocupar-te per allò que en un futur i present 

té  sentit, perquè sinò, potser estigues perdent el temps.

EL TEMPS: LES ESTACIONS DE L'ANY, LA PRIMAVERA(I)

''LA PRIMAVERA LA SANG ALTERA''







Avui, un nou dia,

avui, entrem en una nova estació de l'any, 

possiblement la més bonica,

la més plujosa i  la més acolorida.

Com bé sabem, és 21 de març

no hauriem de notar el canvi d'estació

però, avui de sobte està plovent 

com no ho feia des de fa temps.

La pluja és una de les particularitats d'aquesta època de l'any, 

i aquest fenomen junt a la diversitat de colors 

fan que paresca una tendra flor. 

I aquestes particularitats es reflecteixen als nostres anímics estats.

Ara, la gent està més activa, 

més carinyosa i més sentimental.

Més contenta i més passaional,

i tot això ho farà la primavera?

Si realment hem de fer cas

al que diu  el tradicional refrany,

tota aquesta actitud positiva 

que ara ens acompanya

és  causada per aquesta estació de l'any.

I com bé diu, el refrany

''la primavera la sang altera''.

Per això, jovent d'ací i d'allà

caldrà dir, que nosaltres 

estem a aquesta primavera, 

la primavera de la vida.

ELS SENTIMENTS: L'AMISTAT (II)

''AMISTATS VERTADERES..''


Com ja vaig dir en el seu moment, en aquesta vida hi ha amistats, però hi ha amistats que són passatgeres i d'altres que perduren durant molt de temps. I aquestes amistats són les vertaderes, ja que passe el que passe, sempre estan ahi per ajudar-te i veure't somriure en els pitjors moments.


Jo, com tots, tenim companys, coneguts i amics. Però em senc afortunada perquè amigues com les que tinc a Picanya, en tinc poques, i durant molts, molts anys m'han demostrat  que he de valorar-me pel que sóc, i no pel que diga la gent que no em coneix realment. I m'han ajudat sempre i continuen fent-ho malgrat la distància. I m'agradaria passar més temps en elles però saben que  estic en un any fotut i que sempre que puc vaig a vore-les. I ho comprenen, però saben perfectament que d'elles no em puc, ni em podré oblidar mai.

Diuen que totes les persones que formen part de la teua vida

estan sempre al teu costat,

si es que realment, alguna vegada de debó, tan estimat.

I per molt lluny o prop que visquen 

ara, igual com abans et recorden .

Aquestes falles han sigut un altre moment al vostre costat, 

han sigut estranyes però,

també espectaculars.

No han sigut com l'any passat

que entre traques, mojitos i cassalles 

anàvem tirant.

Enguany, més dispersades.

Enguany, diferent gent 

però els tres o quatre dies

amb vosaltres dos, continuament.

És un element que sempre està als nostres moments

les rises, la bona companyia i  tot un conjunt d’històries

que com sempre t’alegren el dia.

I de tots eixos moments, penses que t’agradaria viure’ls sempre

amb elles, amb les que  et fan sentir bé.

Amb  les que el tenen al fons del seu cor

igual com les tinc jo.

I sabeu, són eixes quatre o cinc persones,

que encara que ha anat passant el temps,

i ha augmentat la distància.

Jo sé que les voldré cada dia més.

I sapieu que passe el que passe

al vostre costat estaré per ajudar-vos, fins l’ultim moment.

ELS SENTIMENTS: L'AMOR (IV)

''Aquelles coses  que sempre ens uniran ..''




Un dia per casualitat ens trobàrem,

en aquell lloc on ens retrobarem no fa massa.

Aquella nit, tan bonica, tan preciosa i tan extranya

la varem passar junts, agafats de la mà i respirant-se, com allò que no passa.

És un record, però no un record més, sinò el nostre.

Des de presentar-nos mutuament, i parlar com mai.

Des d'agafar-te de la mà  i besar-te lentament, 

fins mirar-te i olorar-te eternament.

I quan vaig saber que tu no senties, el mateix que jo sent per tu,

no em vaig desanimar, però crec que passat tot aquest temps

t'has oblidat de mi i de les nostres coses sense saber ni com ni perquè.  

Ho sent  si et vaig mentir, quan et vaig dir que no ho passaria mal per tu 

però he intentat oblidar-te. El problema és que sent l'olor del teu perfum 

i  veig mitjançant els teus grans ulls aquell somriure  magnífic

que en tot aquest temps no he pogut oblidar.

La nostra història, que aquell dia va començar , encara no s'ha acabat.
Però, fa massa temps que no sé si estàs bé. I per estar-ho jo també

recorde mitjançant la nostra cançó  tots aquells temps i moments

que vaig passar al teu costat, que  varem passar tu i jo abraçats.

SENSACIONS (II)

''Inexplicablement explicable..''

No es la primera vegada que em passa
però si, d'aquesta horrosa manera.
No poder ni respirar,
sentir-te el que no eres, plorar i plorar.


Ara, estimada amiga Mireia,
t'entenc.Sé pel que estaves passant,
però compren-me,
fins que una no passa per una situació com aquesta
no sap el que és, ni el que deixa de ser.


No ixiria del llit, ni de la meua habitació, ni de casa,
no parlaria amb ningú, ni escoltaria res del que em diuen.
Però sé que si em quede a casa, i no em relacione ni amb els pares
encara estaré pijor.


Per això gràcies a algunes persones com tu, a totes les amigues
que m'heu ajudat, animat, abraçat..
Sé que no deixareu que caiga fins al fons
i fareu una vegada més  puje fins dalt de tot.


Les úniques coses que en aquestos moments em fan sentir bé
són passejar per la muntanya, escriure, fer fotografies a coses abstractes
i estar sola, però sobretot pensar, i pensar.
I recordar moments que em facen somriure encara que siga per dintre.


La veritat és que no dessitjaria que ningú passara per ahí
però molts passen per situacions així.


Jo espere estar bé i continuar amb la meua il·lusió.
Riu-re'm, com ho faig sempre, avoltes sense raó.






...  11-3-12   DIA DE LA VALLDIGNA 

EXPERIÈNCIES: UN ANY MÉS (II)

 
PER MOLTS ANYS


Sabies que eres una amiga molt especial,
important i essencial?
Que per la nostra llunyania
totes aquelles coses que jo puga recordar
no tornaran  a ser igual?


Doncs jo m'enrecorde  sempre
de quan tu reies i cantaves
i feies bogeries
quan erem tres inseparables.
I ara, m'algrat les distàncies
i circumstàncies
estem dividides.


Mai vaig estar d'acord amb eixa separació
ni per una part, ni per altra
però ho vaig respectar
i ara sóc amiga per igual.
Per això, vull que sàpies que et necessite
ara i cada dia, al meu costat


Perquè m'has fet disfrutar de tot allò que ja és passat.
Perquè sempre em feies ser important
i  he aprés moltissim de tu, dels teus consells,
que fins i tot ara encara els sé.


Tenim moltes coses bones en comú,
la fotografia ens uneix com ningú
encara que per mitjà de l'escriptura
també puga  referir-me a tu.


Ja que m'agrada escriure
i no puc felicitar-te d'una manera més original
t'escric aquestos versos  que sé que sempre recordaràs.


Jo avui et dic PER MOLTS ANYS
i encara que no haja estat al teu costat
saps que sempre seré la teua sombra
allà on vages, i faces el que faces.

ELS SENTIMENTS: L'AMOR (IV)

''Dessitjaria que es parés el temps.''


Ja feia temps que no escrivia res,
em sentia sola, o no em sentia.
M'agradaria que parlarem més
i així, potser tot igual seria, potser canviaria


Potser el millor seria esborrar-te del present i del passat
però, per a mi això, és prou complicat
i encara que no puga demostrar-te massa
seguiré fins sempre  per tu lluitant, fins el final.


I una alegria em dones quan et veig
o simplement quan parle amb tu, i et sent.
I normalment no pare de riure, és normal
ja que quan estic prop de tu
una sensació sent jo molt gran.


Quan parle amb tu, estic somrient
quan et veig altra vegada, em sent feliç
quan estic amb tu desitjaria que es parés el temps
però, quan te'n vas, no hi puc fer més.


Sé que quan llisgues aquestos versos, aquestes línies
no et faran sentir res,
però espere que et pares a pensar, i comprengues que
jo no sé si podré estar així un dia més.
Sense tu un dia més.

EXPERIÈNCIES: UN ANY MÉS (I)

''ELS MEUS 18 ANYS''

Avui, en motiu del meu aniversari,
recorde moments inoblidables,
aquells que et marquen
a la vida,passe el que el passe.


Primerament, amistats de l'ESCOLA GAVINA.
Sempre, m'enrecordaré dels noms i cognoms.
De cadascú, que formaven aquella gran família
i altres coses, que formaven un meravellós món.


Cada activitat, un moment
cada excursió, un record
cada foto que veig
una alegria que no es perd.


També, els de l'AUSIÀS,
on discutíem per tonteries,
s'ha de reconeixer que erem xiquets
però ara són melanconies.


El viatge a la neu,
on grans anècdones ens van passar
i són d'aquelles que, qui pot no recordar?


A l'ENRIC VALOR vaig arribar
on ens vam mesclar,
vaig fer noves amistats
intenses, per sempre,i d'altres, ja van acabar.


Dos viatges, que vam fer
el segon millor que el primer
però tot està present,
cada persona i moment.


Després d'això, una decepció vaig agafar molt gran
Vindre a Simat a viure, ara, ja no em sap mal
Ací sóc la mateixa , amb noves amistats i nous companys.


Encara que a aquelles persones que he anomenat en clau
sempre les tinc present, ací o arreu.


En tercer d'ESO vaig entrar,
i d'ahí tinc bons records.
A l'IES LA VALLDIGNA l'any primer,
no va estar gens malament.


En quart, el millor de tot fou París
ja que anàrem molts amics
i cada foto que veig d'allí
és com si estaguerem en el moment, allí mateix.


Van ser els primers anys de l'ESO
ací, on jo al final
em vaig aconstumar
sense oblidar-me d'aquelles altres amistats.


Després, el viatge a BRIGHTON,
 vaig coneixer persones
 d'arreu d'el mon
que encara continue parlant amb elles.


També, festes de BARX
on allí ens ho passem sempre bé.
Amb aquelles que s'emborratxen
i no saben perquè.


Vaig continuar estudiant,
1er de BATXILLERAT,
on moltes de les persones
que continuen encara
són d'aquells que es diuen, AMICS


El viatge a MAUTHAUSEN, fou com viatjar amb el temps,
on vestuari, escenari i papers vam saber protagonitzar,
Gent d'arreu del món, ens vam reunir allà
per recordar i commemorar a aquells que lluitaven per la LLIBERTAT.


Un gran estiu vaig passar,
la meua primera Acampada Jove
on moltes persones, concretament, Júlia i Fran
vaig coneixer treballant.


A més, enguany
estic al carrer on em vaig criar
on Jordi , Amèlia i Neus
continuen sent importnats.


Finalment, el darrer setembre,
2n de BATXILLERAT,
vaig començar  a estudiar
 i molt contenta
per parts d'uns i d'altres, intentare jo acabar.


Recordaré, aquest cap d'any
que al FESTIVERN vaig anar
on vam compartir rises, bona companyia,
fins i tot ballar.


També m'agradaria anomenar
a aquells amics que sempre m'han ajudat
fins i tot en els pitjor moments
ells m'han aconsellat.


Avui, fa 18 anys  vaig nàixer.
Era un preciós dia de carnestoltes,
que avui mateix, pots vore tots els xiquets i xiquetes
disfressats, pegant voltes


Avui  18 de febrer, 18 anys faig
i per casualitat, és carnestoltes
i com cada any tots em diuen
MOLTES FELICITATS!!




Gràcies

ELS SENTIMENTS: L'AMISTAT (I)

''AQUELLS QUE EM CABEN EN ELS 5 DITS DE LA MÀ''

Diuen que tens tants amics com dits a la mà,

d'arreu del món, d'ací  i d'allà.

Però són persones que et fan somriure cada dia

ja estigues mal o potser, més que divertida.

Són aquelles que et demanen ajuda, 

i tu, sense pensart-ho ni un segon

les ajudes com si foren la família,

com si foren ta vida.

I, és clar que crec en l'amistat,

per què sense ells jo no sé que seria, que faria. 

Però no entenc a aquells qui diuen que són amics meus

i que es passen el dia malparlant de mi a les esquenes,

com si fos jo tan imporant

que no pogueren ni deixar-me en pau.

I menys encara, a aquelles que intenten burlar-se de mi o d'altres,

ja que cadascú és com és i si no t'agrada millor t'aguantes.

I, sé que tinc amics, amics de veritat, 

potser en siguen cinc o,potser, en tinga més. 

L'important  no és la quantitat

sinó la qualitat.

Però el que menys m'agrada de tot
es que algun inútil es crega superior,
i desprècie a altra gent
com si,..ell fos molt diferent.

M'alegre molt de passar dies sencers en alguns de vosaltres, 

encara que a d'altres, sincerament, vos trobe moltissim a faltar, 

però tranquils que aniré a vore-vos prompte

i així, parlar fins l'eternitat.

Recorda-ho, els amics estan al teu costat
potser no des de sempre, però si fins el dia que ..
I ells durant eixe temps,
t'apreciaran i animaran, com ningú abans.

La vida no està feta per a plorar, sinò per a riure,

està feta per triomfar i viure les batalles guanyades

i això, és el que cada dia o nit, jo intente escriure

en cada vers, i paraula, junt al meu somriure.

SENSACIONS. (I)

''INCOMPRENSIBLE I EXTRANYA''

 

Em trobe dins d'una sensació incomprensible i extranya.

Crec jo que ell quan em va dir que no m'il.lusionara,

va fer que tota la meua il.lusió

caiguera del cel, a terra.

Així ,es com un altre cop vaig perdre les il.lusions,

les d'estar enamorada 

i sentirme estimada.

Però sé que en el fons del meu cor tinc eixa il.lusió

que espere que brolle quan algú 

que deveritat em comprenga i em faça feliç,

i que aquesta isca d'ahí  dins

Que vols que et diga?  Que vols que senta per tu?

Si es que no sé com més explicar-te que

necessite que  m'ajudes i m'aprecies més 

que m'estimes com no ho has fet.

Ho sent, ara tinc un embolic al cap 

que ningú mai sabrà ni com, ni que he de fer

O un o l'altre, ho reconec

Però qui? i perquè?

Supose que em quedaré sola

amb el d'esig de que m'abraces

i amb l'esperança d'estar amb tu.

D'estar amb tu, sempre amb tu.

ELS SENTIMENTS: LA CONFUSIÓ (II)

''LA CONFUSIÓ''

Moltes vegades confonem els sentiments. O simplement  ens pensem que una cosa bonica te l'han dedicada, encara que  realment no està escrita per a tu. I  que passa, quan et diuen que no estava dedicada a tu? Doncs que voldries tornar enrere i fer com si això no haguera passat. Et comprenc, jo també he passat per situacions semblants, i segurament la majoria de gent, però no passa res. Tu tranquil que jo no sóc d'eixes persones que s'esglaien per que li hagen dit les coses tal i com són, i sense romanços. Però enten-me no són coses que et diuen tots els dies i em vas sorprendre, em vaig sorprendre. Però com sempre dic, preferisc saber-ho, que m'ho diguen clar i així decidir, que no, que em diguen les coses indirectament.




Pense que no estic preparada per començar res
Ja que, no sempre tot divertit és,
I, la veritat ara mateix necessite centrar-me , em comprens?


I si creus que el teu tren sols passarà una vegada,
jo crec que hi haura més trens, potser, fins i tot, massa
I sé que potser m'arrepentisca , després,
Potser, però ara no crec.


És més, un dia de sobte
em dius que vols compartir
alguna cosa més amb mi
i jo pense que potser no, o potser si.


Per a tu supose que es senzill,
però per a mi t'assegure que
d'això res..


Ai si tu sapieres..
Potser comprendries més coses de les que comprens
I així.. va ocorrer
un dia, i  supose que algun  altre més




Pense que val la pena arrisacar-se sempre, i si perds alguna cosa doncs mala sort. Però també pots guanyar-ne una o moltes. Si t'arrisques guanyes alguna cosa més que el valor de dir les coses. I si no t'arrisques? Més bé ets un covard.

EL TEMPS (I)

''RECTIFICAR ÉS DE SAVIS''

Hui no vaig a parlar d'amor, o potser sí, però em centraré més en que és l'esforç.


L'esforç de cada dia fa que em senga bé. Jo sé que molta gent pensa que 2n de batxiller és molt fàcil o que és més fàcil del que és, però  també sé que una persona únicament pot aprovar o traure nota, en l'esforç del dia a dia.  I això que ens diuen des de ben menuts, ara et dones compte de que realment es deveres.


He canviat molt, per a bé, ja que  he aprés que he d'esforçar-me i aprofitar el temps que tinc. Perquè com diu el refrany EL TEMPS ÉS OR.




Sempre estàs a temps de rectificar els teus errors però quan abans millor.

ELS SENTIMENTS: L'AMOR (III)

''UN GENIAL AMIC ENAMORAT''


Acabant-se ja el diumenge, abans de gitar-me i començar a llegir Guadalajara, el cos com cada vegada que escric , ara em demana també que escriga.

Avui, no parlaré dels amors i tampoc dels amics en general, sinó que em centraré en un amic, perquè sé que em necessita i per a mi és una ''obligació'' ajudar sempre que puc als meus amics.

Jo sé que no et puc ajudar tant com una persona que haja passat per la mateixa o pareguda situació, i jo no sóc una d'aquestes persones, però així i tot saps que com sempre he fet t'aconsellaré i des del meu punt de vista et diré el que pense des del fons del meu cor.

Espere que aquest poema que aquestes línies et facen pensar, reflexionar i sobretot valorar-te com eres i així sentir-te millor.

Des de la vertadera amistat

et dic sincerament, amic meu

que no estigues malament

si es per ella o si fós per ell.

Jo sé el que he passat,

i sé que tots possiblement

potser ho passem, 

però, espere que no siga igual.

És necessari sentir-te mal?

Potser si que ho és..

sobretot per rectificar

i no tornar a caure un cop més.

Ara saps que en l'amor i en l'amistat 

no és tot perfecte, 

no és tot com hauria de ser

però així és la vida, la nostra realitat.

Vull tornar-te a vore, ja

però en un somriure 

que vaja d'orella a orella 

com ho feies abans.

I si no estas bé, 

i em necessites, 

ara, demà o el més que ve

tranquil que ja saps on estaré.

I finalment, et diu que

jo en compte d'estar malament

aprendria d'aquesta experiència 

que tan mal vos ha fet.

Espere sincerament que tot açò et servisca d'experiència i que no torne a passar-te ni a tu ni a ningú perquè ja saps que ningú és mereix passar per on heu passat.I també m'agradaria que aquestes paraules et servisquen d'ajuda. ÀNIM i a SEGUIR ENDAVANT!  

ELS SENTIMENS: LA CONFUSIÓ (I)

''ÉS AMISTAT? ÉS AMOR?''

L'amistat.

Moltes vegades confonem els sentiments, sobretot l'amor i l'amistat, són molt pareguts però hem de recoeixer que no són iguals. Avui, és un bon dia per parlar de què és l'amistat i quina és aquesta diferència que hi ha entre aquest sentiment i l'amor..

He de dir també que sempre creiem que moltes persones són amigues nostres, però moltes d'aquestes persones realment en alguna ocasió demostren no ser UNS VERTADERS AMICS.  He de reconeixer que jo tinc vertaders amics que sé que sempre m'ajudaran en tot, però també sé d'altres que jo pensava que ho eren i que m'han demostrat al llarg del temps que no ho són.

Doncs aquest poema,  va dedicat a aquestos dos sentiments i als vertaders amics. El vaig escriure eldia 31 de gener per a la classe de filosofia, bé..vos deixe que gaudiu de llegir-lo.

És amor? És amistat?

Allò que un dia va començar

i que hui en dia res ha acabat.

Allò que molt indefinit és,

i ni tu ni jo sabem perquè.

Res serà igual del que era abans,molt abans,

i creus que haurem de pensar en anar per diferents camins,

o, preferiries que tots dos en seguirem un?

o, que ni a tu ni a mi ens separés ningú?

Doncs, aclarix-te tu primer,

per jo després fer-ho també.

Confia'm tot allò que no li hages confia't a cap persona,

Si tan dius que m'aprecies, perquè no ho demostres cada dia, com a mi sola?

Estimar? Que es per a tu estimar?

Es alguna cosa indefinida que en una persona molt ens fa pensar,

Es recordar tot moment amb ella i potser, finalment, plorar

Es estar sola, trista, o potser amb algú

i sentir-te volguda per tu.

I l'amistat? Que es per a tu l'amistat?

És mai millor dit

un altre sentiment,inevitable, grandiós i indefinit

Que sense que aquest estigués

ningú es sentiria bé

Hui en dia, em senc afortunada

perquè gràcies vosaltres, amics meus

he sabut caure

però sempre alçar-me.

Gràcies.

11-2-12